Перевод: с латинского на все языки

со всех языков на латинский

A species

  • 1 species

    spĕcĭēs, ēi, f. [specio]    - gén. arch. specie ou specii. [st1]1 [-] sens actif - vue, faculté de regarder, action de regarder, regard, coup d'oeil.    - speciem aliquo vertere, Lucr.: porter ses regards quelque part.    - species acuta, Vitr.: vue pénétrante.    - eam partem ad speciem vertit nobis (luna), Lucr.: la lune présente à nos regards cette partie... [st1]2 [-] sens passif - aspect, air, vue, apparence, forme, figure; représentation, portrait, image, statue; mine, physionomie.    - praeter speciem stultus es, Plaut.: tu es encore plus sot que tu n'en as l'air.    - praebere speciem horribilem, Caes.: avoir un horrible aspect.    - praebere speciem + prop. inf. Curt.: faire semblant de.    - per speciem + gén. ou gérond. en -di: sous prétexte de, sous couleur de.    - speciem boni viri prae se ferre, Cic.: avoir l'air d'un honnête homme.    - in speciem + gén.: à la manière de, en forme de, comme.    - in chori ludunt speciem, Ov. M. 3, 685: ils jouent comme dans un choeur de danse.    - in montis speciem curvari, Ov. M. 15, 509: se courber en forme de montagne.    - specie ut indutiae essent, Liv.: sous prétexte qu'il y avait trève.    - specie... re: en apparence..., en réalité.    - speciem utilitatis voluptas habere dicitur, Cic.: on dit que la volupté prend les dehors de l'intérêt.    - qui doloris speciem ferre non possunt, Cic. tusc. 2: ceux qui ne peuvent supporter la vue de la douleur.    - species Jovis, Cic.: la statue de Jupiter. [st1]3 [-] belle apparence, beauté, ornement, dignité, éclat, honneur, réputation.    - species caeli, Cic.: la beauté du ciel.    - species dignitasque populi Romani, Cic.: l'honneur, la dignité du peuple romain.    - si fortunatum species praestat, Hor.: si la beauté donne le bonheur.    - triumpho speciem praebere, Liv.: donner de l'éclat à un triomphe.    - addere speciem alicui rei, Liv.: donner du relief (de l'éclat, du lustre) à qqch. [st1]4 [-] apparence vaine, semblant, simulacre, faux air, dehors trompeurs; prétexte, faux-semblant.    - specie plebis tuendae, Flor. 3, 13: sous prétexte de protéger la plèbe.    - assidentem conspirati specie officii circumsteterunt, Suet. Caes. 82: alors qu'il s'asseyait, les conjurés l'entourèrent apparemment pour l'honorer (sous prétexte de l'honorer).    - per speciem + gén.: sous prétexte de.    - per speciem celebrandarum cantu epularum, Liv. 9, 30, 8: sous prétexte de rehausser le repas par la musique.    - in (ad, sub) speciem: pour donner le change, pour faire illusion, sous prétexte de.    - in speciem ambitionis incidere: donner l'impression de tomber dans [la recherche de] la popularité.    - bucinatore in castris et paucis in speciem tabernaculis relictis, Caes. B. C. 2, 35: [ un trompette ayant été laissé dans le camp avec quelques tentes pour faire illusion] [st1]5 [-] image fantastique, apparition, vision, fantôme, spectre, ombre.    - species Homeri, Lucr.: l'ombre d'Homère.    - in quiete utrique consuli eadem dicitur visa species, Liv. 8: durant leur sommeil, on dit que les deux consuls eurent une même vision.    - per nocturnas species, Liv. 26: par des apparitions nocturnes. [st1]6 [-] essence des choses conçue par l'esprit, espèce, notion, type, idée, idéal.    - capere speciem veri scelerisque, Hor.: se faire une idée du bien et du mal.    - species dicendi, Cic.: l'idéal de l'éloquence.    - hanc speciem libertatis esse, si... Nep.: que l'idéal de liberté est de... [st1]7 [-] nature spéciale, espèce, cas particulier.    - haec species incidit, Plin. Ep.: ce cas particulier se présente.    - proponitur apud eum species talis, Ulp.: on lui soumet ce cas particulier. [st1]8 [-] partie d'un tout, pièce, morceau, article (de commerce), marchandise.    - species publicae, Cod. Just. denrées vendues au profit de l'Etat.    - species annonariae, Cod. Just.: redevances en blé.    - utrum vendenda sit species, Pall.: s'il faut vendre la marchandise. [st1]9 [-] Macr. Pall. ingrédient, drogue, aromate, épice.
    * * *
    spĕcĭēs, ēi, f. [specio]    - gén. arch. specie ou specii. [st1]1 [-] sens actif - vue, faculté de regarder, action de regarder, regard, coup d'oeil.    - speciem aliquo vertere, Lucr.: porter ses regards quelque part.    - species acuta, Vitr.: vue pénétrante.    - eam partem ad speciem vertit nobis (luna), Lucr.: la lune présente à nos regards cette partie... [st1]2 [-] sens passif - aspect, air, vue, apparence, forme, figure; représentation, portrait, image, statue; mine, physionomie.    - praeter speciem stultus es, Plaut.: tu es encore plus sot que tu n'en as l'air.    - praebere speciem horribilem, Caes.: avoir un horrible aspect.    - praebere speciem + prop. inf. Curt.: faire semblant de.    - per speciem + gén. ou gérond. en -di: sous prétexte de, sous couleur de.    - speciem boni viri prae se ferre, Cic.: avoir l'air d'un honnête homme.    - in speciem + gén.: à la manière de, en forme de, comme.    - in chori ludunt speciem, Ov. M. 3, 685: ils jouent comme dans un choeur de danse.    - in montis speciem curvari, Ov. M. 15, 509: se courber en forme de montagne.    - specie ut indutiae essent, Liv.: sous prétexte qu'il y avait trève.    - specie... re: en apparence..., en réalité.    - speciem utilitatis voluptas habere dicitur, Cic.: on dit que la volupté prend les dehors de l'intérêt.    - qui doloris speciem ferre non possunt, Cic. tusc. 2: ceux qui ne peuvent supporter la vue de la douleur.    - species Jovis, Cic.: la statue de Jupiter. [st1]3 [-] belle apparence, beauté, ornement, dignité, éclat, honneur, réputation.    - species caeli, Cic.: la beauté du ciel.    - species dignitasque populi Romani, Cic.: l'honneur, la dignité du peuple romain.    - si fortunatum species praestat, Hor.: si la beauté donne le bonheur.    - triumpho speciem praebere, Liv.: donner de l'éclat à un triomphe.    - addere speciem alicui rei, Liv.: donner du relief (de l'éclat, du lustre) à qqch. [st1]4 [-] apparence vaine, semblant, simulacre, faux air, dehors trompeurs; prétexte, faux-semblant.    - specie plebis tuendae, Flor. 3, 13: sous prétexte de protéger la plèbe.    - assidentem conspirati specie officii circumsteterunt, Suet. Caes. 82: alors qu'il s'asseyait, les conjurés l'entourèrent apparemment pour l'honorer (sous prétexte de l'honorer).    - per speciem + gén.: sous prétexte de.    - per speciem celebrandarum cantu epularum, Liv. 9, 30, 8: sous prétexte de rehausser le repas par la musique.    - in (ad, sub) speciem: pour donner le change, pour faire illusion, sous prétexte de.    - in speciem ambitionis incidere: donner l'impression de tomber dans [la recherche de] la popularité.    - bucinatore in castris et paucis in speciem tabernaculis relictis, Caes. B. C. 2, 35: [ un trompette ayant été laissé dans le camp avec quelques tentes pour faire illusion] [st1]5 [-] image fantastique, apparition, vision, fantôme, spectre, ombre.    - species Homeri, Lucr.: l'ombre d'Homère.    - in quiete utrique consuli eadem dicitur visa species, Liv. 8: durant leur sommeil, on dit que les deux consuls eurent une même vision.    - per nocturnas species, Liv. 26: par des apparitions nocturnes. [st1]6 [-] essence des choses conçue par l'esprit, espèce, notion, type, idée, idéal.    - capere speciem veri scelerisque, Hor.: se faire une idée du bien et du mal.    - species dicendi, Cic.: l'idéal de l'éloquence.    - hanc speciem libertatis esse, si... Nep.: que l'idéal de liberté est de... [st1]7 [-] nature spéciale, espèce, cas particulier.    - haec species incidit, Plin. Ep.: ce cas particulier se présente.    - proponitur apud eum species talis, Ulp.: on lui soumet ce cas particulier. [st1]8 [-] partie d'un tout, pièce, morceau, article (de commerce), marchandise.    - species publicae, Cod. Just. denrées vendues au profit de l'Etat.    - species annonariae, Cod. Just.: redevances en blé.    - utrum vendenda sit species, Pall.: s'il faut vendre la marchandise. [st1]9 [-] Macr. Pall. ingrédient, drogue, aromate, épice.
    * * *
        Species, speciei, foe. g. Plaut. La beaulté d'une personne, La forme et figure.
    \
        Gemma specie crystallina. Plin. Qui resemble à crystal.
    \
        Species oris. Liu. La forme du visage.
    \
        Vermiculos ouorum specie pariunt. Plin. De la forme d'un oeuf.
    \
        Nec contentos esse nos oportet prima specie summi soli, sed, etc. Colum. Il ne nous fault pas contenter de la premiere veue, et de considerer la terre superficiellement.
    \
        Species vrbis. Plaut. La forme et situation d'une ville.
    \
        Animorum species vertuntur. Virgil. Les qualitez et natures des ames et esprits se muent et changent.
    \
        Foeda specie teter. Lucret. Laid.
    \
        Globosa species. Plin. Ronde.
    \
        Semiferae hominum species. Lucret. Animal demi homme et demi beste brute.
    \
        Serena species mundi. Lucret. La beaulté de l'air serein.
    \
        Praeter speciem stultus es. Plaut. Tu es plus fol, que tu n'en portes la mine.
    \
        Speciem boni viri prae se ferre. Cic. Porter le semblant et apparence de preudhomme, avoir la semblance d'un homme de bien,
    \
        Sembler estre homme de bien.
    \
        AEtatis specie vti. Ouid. User de la beaulté de sa jeunesse.
    \
        Scurrantis speciem praebere. Horat. Monstrer apparence, Donner semblant d'estre adulateur.
    \
        Dissimili specie viuere. Lucret. Suyvre autre et differente maniere de vivre, Espece ou genre de vie.
    \
        Intueri huius vitae speciem. Cic. La monstre de dehors. L'exteriorité.
    \
        Speciem prisci Iuriscons. appelant, quod recentiores legis casum. Vlpianus, Vt Marcellus animaduertit in specie huiusmodi. En tel cas aduenant.
    \
        Species definitur a dialecticis, vt sit id quod dicitur de pluribus differentibus numero. vt Homo est species sub qua comprehenduntur Socrates, Plato, etc. Cic. Espece.
    \
        Specie quidem blanda, sed reipsa multis locis repudianda est. Cic. Monstrant beau semblant, De prime face semblant estre belle.
    \
        Veri species. Horat. Apparence de verité.
    \
        Pompeium imagine pacis, et Lepidum specie amicitiae deceptos. Tacit. Soubz ombre de, etc.
    \
        Specie rixae. Liu. Faisant semblant d'avoir noise, soubz ombre de noise.
    \
        Pietas inesse non potest in fictae simulationis specie. Cic. En faulx semblant.
    \
        Praeclara classis in speciem, sed inops et infirma. Cic. A la veoir, De monstre.
    \
        In speciem. Liu. Par beau semblant, Par maniere de faire.
    \
        Per speciem legationis in Asiam ablegatus est. Pli. iunior. Soubz ombre ou couleur de, etc. Soubz espece de, etc.
    \
        Speciem hosti abeuntis exercitus dedit. Quintil. Il feit semblant que, etc.
    \
        In speciem ducere captiuos. Liu. Pour monstre.
    \
        Res erat proxime speciem muros oppugnantium. Liu. Il sembloit proprement et visiblement que, etc.
    \
        Speciem exercitus efficere. Cassius ad Ciceronem. Une forme, facon, et maniere d'armee, Une espece d'armee.
    \
        Quae habent speciem gloriae. Cic. Apparence, Semblance.
    \
        Tephritis lunae speciem habet curuatae in cornua. Plin. Ha la forme et figure de la lune, Resemble à, etc.
    \
        Habet aliquam speciem probationis. Quintil. Quelque apparence et couleur de, etc.
    \
        Speciem atque opinionem pugnantium praebere. Caesar. Monstrer apparence, Donner semblant, Resembler.
    \
        Praesentare speciem alicuius rei. Plin. Resembler.
    \
        Reddere speciem alicuius rei. Plin. Resembler à icelle.
    \
        Est Paeantidibus gemmis species aquae glaciatae. Plin. Il semble que ce soit de l'eaue gelee et glacee.
    \
        Non tulit hanc speciem furiata mente Choroebus. Virg. Ne peult endurer de veoir ceci.
    \
        Flebilis species tacitae aulae. Claud. La veue et aspect miserable de, etc. Quand il fait piteux veoir un lieu desolé.
    \
        Species. Liu. Visions nocturnes, Illusions, Apparitions, Phantasmes.
    \
        Vanae finguntur species. Horat. On fait des chasteaulx en Espaigne, Quand on resve.
    \
        Oblata caelestium species. Liu. Une vision. Comme quand les anges s'apparoissent à aucun, ou semblable.
    \
        Species, in plurali. Martianus Iurecons. Espices, Espiceries.

    Dictionarium latinogallicum > species

  • 2 species

    spĕcĭes, ēi ( gen. sing. specie or specii, Matius ap. Gell. 9, 14, 15; gen. and dat. plur. were not in use in Cicero's time, but formarum, formis were used instead; cf. Cic. Top. 7, 30.—At a later period were introduced:

    specierum,

    Pall. Oct. 14, 15; Cod. Just. 1, 2, 10; Cael. Aur. Tard. 1, 5, § 151; cf. Charis. p. 18 P.; and Diom. p. 281 P.:

    speciebus,

    App. ad Asclep. p. 92, 25; Cod. Just. 11, 9, 1 al.; Dig. 28, 2, 29, § 10), f. [specio].
    I.
    Act., a seeing, sight, look, view (rare; cf.

    aspectus): speciem quo vortimus,

    Lucr. 4, 242; so id. 4, 236 (for which, a little before, visus); 5, 707; 5, 724; Vitr. 3, 2 fin.; 5, 9:

    si tantis intervallis nostra species potest id animadvertere,

    id. 9, 4:

    qui sensus nostros specie primā acerrime commovent,

    Cic. de Or. 3, 25, 98:

    qui doloris speciem ferre non possunt,

    id. Tusc. 2, 23, 54.—
    II.
    Pass., prop. that which is seen in a thing, i. e. the outward appearance, outside, exterior; shape, form, figure, mien, etc. (freq. and class.; syn. forma).
    A.
    Lit.:

    praeter speciem stultus,

    Plaut. Most. 4, 2, 49:

    quod speciem ac formam similem gerit ejus imago,

    Lucr. 4, 52; cf.:

    quae species formaque pugnae, qui motus hominum non ita expictus est, ut, etc.,

    outlines, contours, Cic. Tusc. 5, 39, 114:

    esse aliquem humanā specie et figurā,

    id. Rosc. Am. 22, 63:

    hominis esse specie deos confitendum est,

    id. N. D. 1, 18, 48:

    edepol specie lepida mulier!

    Plaut. Rud. 2, 4, 2; cf.:

    bellan' videtur specie mulier?

    id. Bacch. 4, 7, 40; id. Most. 1, 3, 23; id. Mil. 4, 2, 10; 4, 6, 20:

    urbis speciem vidi,

    id. Pers. 4, 4, 2; so,

    species praeclara oppidi,

    Cic. Rep. 3, 32, 44; id. Verr. 2, 4, 58, § 129:

    sphaerae (Archimedeae), etc.,

    id. Rep. 1, 14, 21:

    navium,

    Caes. B. G. 4, 25; cf.:

    nova atque inusitata,

    id. ib. 2, 31:

    horribilis,

    id. ib. 7, 36:

    agro bene culto nihil potest esse specie ornatius,

    Cic. Sen. 16, 57:

    horum hominum species est honestissima,

    id. Cat. 2, 8, 18:

    ad speciem magnifico ornatu,

    as to outward appearance, id. Verr. 2, 1, 22, § 58:

    populi,

    id. Rep. 3, 33, 45:

    nec ulla deformior species est civitatis, quam illa, in quā opulentissimi optimi putantur,

    id. Rep. 1, 34, 51: speciem honesti habere, the look or semblance of what is right, id. Off. 3, 2, 7:

    turba majorem quam pro numero speciem ferens,

    Curt. 3, 2, 3; cf.:

    fallaces sunt rerum species, quibus credimus,

    Sen. Ben. 4, 34, 1.—
    2.
    Something seen, a spectacle, sight, appearance:

    ponite itaque ante oculos miseram quidem illam ac flebilem speciem,

    Cic. Phil. 11, 3:

    non tulit hanc speciem furiatā mente Coroebus,

    Verg. A. 2, 407 (cf. I. supra).—
    3.
    Trop., that which is seen by the mind, an idea, notion: hanc illi idean appellabant:

    nos recte speciem possumus dicere,

    Cic. Ac. 1, 8, 30; cf. id. Top. 7, 30:

    insidebat in ejus mente species eloquentiae,

    id. Or. 5, 18:

    excellentis eloquentiae speciem et formam adumbrabimus,

    id. ib. 14, 43:

    species, forma et notio viri boni,

    id. Off. 3, 20, 81; cf.:

    prima sit haec forma et species et origo tyranni,

    id. Rep. 2, 29, 51:

    qui species alias veri scelerisque capiet,

    Hor. S. 2, 3, 208:

    utinam non inanes species anxio animo figuraret,

    Curt. 7, 1, 36.—
    B.
    In partic.
    1.
    A look, show, seeming, appearance, semblance, pretence, cloak, color, pretext, etc. (opp. that which is real, actual, etc.).
    a.
    In gen.:

    obiciuntur saepe formae, quae reapse nullae sunt, speciem autem offerunt,

    Cic. Div. 1, 37, 81:

    ista securitas specie quidem blanda sed reapse, etc.,

    id. Lael. 13, 47:

    cujus rei species erat acceptio frumenti,

    Sall. J. 29, 4:

    fraudi imponere aliquam speciem juris,

    Liv. 9, 11:

    specie liberā... re verā, etc.,

    id. 35, 31; cf.:

    litteras inanis vanā specie libertatis adumbratas esse,

    id. 33, 31, 2 Weissenb. ad loc.:

    plurimi ibi a fallaci equitum specie agasonibusque excepti sunt,

    id. 7, 15, 7:

    si dux primam speciem adpropinquantis terroris sustinuisset,

    id. 44, 6, 6 Weissenb. ad loc.:

    quae (nomina) primā specie admirationem, re explicatā risum movent,

    Cic. Fin. 4, 22, 61:

    quaedam humanitatis habent primam speciem ut misericordia,

    id. Tusc. 4, 14, 32:

    similitudinem quandam speciemque sapientium gerere,

    id. Off. 3, 4, 16:

    si speciem utilitatis voluptas habere dicetur,

    id. ib. 3, 33, 120.— Hence,
    b.
    Esp. with gen. of that which is assumed or pretended, under pretext of, under pretence of, etc.
    (α).
    With abl.:

    fortis viros specie quādam virtutis adsimulatae tenebat,

    Cic. Cael. 6, 14.—
    (β).
    With sub:

    sub specie tutelae liberūm ejus invasisse regnum,

    Curt. 9, 2, 7; 10, 6, 21; Liv. 44, 24, 4.—
    (γ).
    With per:

    per speciem celebrandarum cantu epularum,

    Liv. 9, 30, 8:

    per speciem auxilii Byzantiis ferendi, re ipsā, etc.,

    id. 39, 35, 4; 40, 13, 8; 42, 52, 8.—
    (δ).
    With in:

    si quis in speciem refectionis (viae) deteriorem viam facit,

    Dig. 43, 11, 1, § 2.—Adverb.: in speciem, for a show, as a pretence:

    haud dubio in speciem consensu fit ad Poenos deditio,

    Liv. 24, 1, 8:

    dilatā in speciem actione, re ipsā sublatā,

    id. 3, 9, 13; so,

    ad speciem tabernaculis relictis,

    Caes. B. C. 2, 35 fin.; id. B. G. 1, 51; Quint. Cic. Pet. Cons. 5, 18 al.—
    2.
    Also with gen.: in speciem, after the manner, in the fashion, like (cf. tamquam; poet.):

    inque chori ludunt speciem,

    Ov. M. 3, 685:

    in montis speciem curvari,

    id. ib. 15, 509; cf.:

    scorpiones vermiculos ovorum specie pariunt,

    Plin. 11, 25, 30, § 86.—
    3.
    Pregn., like the Engl. show, for ornament, display, splendor, beauty (cf.:

    dignitas, venustas): ut in usum boni sint et in speciem populo,

    Plaut. Most. 1, 2, 42:

    fuit pompa, fuit species, fuit incessus saltem Seplasiā dignus et Capuā,

    Cic. Pis. 11, 24:

    adhibere quandam in dicendo speciem atque pompam,

    id. de Or. 2, 72, 294:

    speciem candoremque caeli,

    id. Tusc. 1, 28, 68; cf. id. N. D. 2, 37; 2, 39:

    specie et motu capere homines,

    id. Brut. 62, 224:

    triumpho praebere speciem,

    Liv. 34, 52, 10:

    addere speciem,

    id. 37, 40; 9, 40:

    si fortunatum species et gratia praestat,

    Hor. Ep. 1, 6, 49; cf. id. ib. 2, 2, 203:

    ducit te species,

    id. S. 2, 2, 35:

    speciem Saturnia vaccae probat,

    Ov. M. 1, 612:

    juvenis,

    Juv. 10, 310:

    corporis,

    Curt. 7, 9, 19; Vitr. 3, 2.—
    C.
    Transf.
    1.
    Concr. (for simulacrum, i. q. eidôgon).
    a.
    An appearance in sleep, a vision, apparition (mostly poet.), Lucr. 1, 125:

    repetit quietis Ipsa suae speciem,

    Ov. M. 9, 473:

    voce suā specieque viri turbata soporem Excutit,

    id. ib. 11, 677:

    in quiete utrique consuli eadem dicitur visa species viri, etc.,

    Liv. 8, 6:

    per nocturnas species,

    id. 26, 19; cf.:

    mirabundi velut ad somni vanam speciem,

    id. 33, 32, 7; Sil. 13, 394; Curt. 3, 6, 7.—
    b.
    A likeness, image, statue: tum species ex aere vetus concidit... Et divum simulacra peremit fulminis ardor... Sancta Jovis species... Haec tardata diu species tandem celsā in sede locata, Cic. poët. Div. 1, [p. 1737] 12, 21.—
    2.
    Reputation, honor:

    o speciem dignitatemque populi Romani, quam reges pertimescant,

    Cic. Dom. 33, 89.—
    3.
    The particular thing among many to which the looks are turned; hence, a particular sort, kind, or quality, a species:

    species pars est generis,

    App. Asclep. p. 78, 26:

    harum singula genera minimum in binas species dividi possunt, etc.,

    Varr. R. R. 3, 3, 3; cf.:

    genus est id, quod sui similes communione quādam, specie autem differentes, duas aut plures complectitur partes,

    Cic. de Or. 1, 42, 189:

    primum illud genus quaerimus, ex quo ceterae species suspensae sunt... Homo species est, ut Aristoteles ait, canis species: commune his vinculum animal,

    Sen. Ep. 58, 7; Varr. R. R. 1, 9, 4; id. L. L. 10, § 18; Cic. Inv. 1, 27, 40; id. Or. 10, 33; id. Top. 18, 68; Quint. 3, 6, 26; 3, 10, 2; 5, 10, 90 al.: codicillis multas species vestis, argenti specialiter reliquit, many kinds or sorts, Dig. 34, 2, 19; cf. ib. 41, 1, 7.—
    b.
    In later jurid. lang., a special case:

    proponitur apud eum species talis: Sutor puero discenti cervicem percussit, etc.,

    Dig. 9, 2, 5 fin.; 31, 1, 85.—
    c.
    In late Lat., goods, wares (that are classed together; cf. assortment);

    publicae,

    Cod. Just. 1, 2, 10:

    annonariae,

    ib. 11, 73, 3:

    vendenda sit species,

    i. e. wine, Pall. Oct. 14, 3.—Esp., spices, drugs, etc., Macr. S. 7, 8 med.; Dig. 39, 4, 16, § 7; Pall. Oct. 14 fin.

    Lewis & Short latin dictionary > species

  • 3 species

    speciēs, ēī, f. (specio), I) aktiv = das Gehen, der Anblick, Blick, das Gesicht, oculi, Vitr.: acuta, Vitr.: speciem aliquo vertere, die Augen, den Blick wohin wenden, Lucr. – II) passiv = 1) das Ansehen, der Anblick, speciem boni viri prae se ferre, Cic.: praeter speciem stultus es, Plaut.: praebere speciem horribilem, Caes.: speciem ignis praebere, wie F. aussehen, Curt.: speciem ridentis praebere, die Miene eines Lachenden annehmen Liv.: equus ad speciem (von A.) honestus, Apul.: u. so forum comitiumque adornatum ad speciem magnifico ornatu, ad sensum cogitationem que acerbo et lugubri, Cic.: in montis speciem curvari, wie ein B., Ov. – 2) die Gestalt, die man mit den Augen sieht, die äußere Gestalt, -Erscheinung, das Äußere, bes. häufig von blendenden Gestalten u. Erscheinungen, humana, Cic.: divina, Liv.: auspiciorum, Cic.: fortunae principalis, die äu. E., das Bild fürstlicher Hoheit, Tac.: mortali specie excelsior iuvenis, Val. Max. – 3) die schöne Gestalt, Schönheit, teils natürliche, iuvenis, Iuven.: vaccae, Ov.: teils durch angebrachten Schmuck, Ansehen, Zierde, Schimmer, triumpho maximam speciem captiva arma praebuere, Liv.: adhibere in dicendo speciem, Liv.: qui non speciem (Schimmer) expositionis, sed fidem (Glaubwürdigkeit) quaerit, Quint. – öfter von der in die Augen fallenden Pracht und Schönheit des Himmels, species candorque caeli, Cic. Tusc. 1, 68; vgl. Cic. de nat. deor. 2, 100. – 4) die Gestalt, die man im Geiste sieht; dah. a) das Musterbild, Ideal (s. Nipperd. Nep. Timol 5, 1), eloquentiae, Cic.: optima species et quasi figura dicendi, Cic.: excellentis eloquentiae speciem et formam adumbrare, Cic.: hanc enim speciem libertatis esse, si etc., Nep. – b) die Idee, der Begriff, die Vorstellung, griech. ἰδέα (vgl. Cic. Acad. 1, 30), Cic. u. Hor.: boni viri, Cic.: species inanes anxio animo figurare, Wahngebilde (leere Gespenster) vormalen, Curt.: veram speciem Romani senatus capere, sich eine richtige V. vom r.S. machen, Liv. – c) die Gestalt im Schlafe od. Traume, das Gesicht, der Schemen, nocturna, Liv.: consuli visa species viri, Liv.: species et umbrae insontis interempti filii, Liv. – d) der Schein, Anschein, speciem utilitatis habere, Cic.: fraudi imponere speciem iuris, Liv.: speciem ostendere in obsidione perseverantis, sich den Anschein geben, als beharre man bei der B., Curt.: speciem praebere alcis rei, den Anschein (die Vermutung) erzeugen, Curt.: u. so praebere speciem mit folg. Acc. u. Infin., Curt.: per speciem militarium usuum, Liv.: per speciem auxilii ferendi, Liv.: specie rei publicae lapsi, Cic.: specie, ut indutiae essent, Liv. – specie, dem Scheine nach, Ggstz. reapse, Cic., u. Ggstz. re, Sen.: ebenso in speciem, Cic., Ggstz. re ipsā, Liv.: ad speciem, zum Scheine, zur Täuschung, Caes. u. Q. Cic.: specie tenus, dem Scheine nach, Amm. – primā specie, dem ersten Anscheine nach, Cic. u. Curt. – 5) das Bild, Bildnis, Standbild, die Statue, Cic.: Iovis, Cic. – 6) die Art oder species einer Gattung oder eines Geschlechtes (eines genus), Varro u. Cic. – 7) = casus, der Fall, haec species incĭdit, Plin. ep.: proponitur apud eum species talis, Ulp. dig. – 8) das einzelne Stück, species argenti, Stücke, Sorten, ICt.: vestis, ICt. – dah. Plur. species = einzelne Dinge, die verbunden sind, wie α) Waren, publicae, Cod. Iust.: annonariae, ibid. – β) Gewürze, Spezereien, zum Einmachen, zu Arzneien, Zutaten, Macr. u.a. – / Genet. specii, Mat. b. Gell. 9, 14, 15. – Genet. u. Dat. Plur. specierum u. speciebus bei den Alten nicht in Gebrauch nach Cic. top. 30 (vgl. Boëth. in Cic. top. 3. p. 331, 34 B.): aber später oft Genet. specierum, Apul. de dogm. Plat. 1, 6; de mundo 37; Ps. Apul. Ascl. 3 sqq. u.a. Amm. Marc. 29, 5, 36. Arcad. Charis. dig. 50, 4, 18. § 5. Cod. Iust. 1, 2, 10 u.a. Pallad. 11, 14, 15. Cael. Aur. de morb. chron. 1, 5, 151. Symm. epist. 9, 130. Macr. sat. 7, 9, 21: Dat. od. Abl. speciebus, Ps. Apul. Ascl. 5 u.a. Tert. de spect. 18 u.a. Vopisc. Aurel. 21, 4. Scaevol. dig. 28, 2, 29. § 10 u.a. ICt. Sidon. epist. 1, 10. 2. Mart. Cap. 10. § 707 u.a. Prisc. epist. ad Iul. § 5 u. Prisc. 2, 33 u. 64. Vgl. Neue-Wagener Formenl.3 1, 578. – Für den Genet. Plur. verlangen Charis. 31, 18 u. Diom. 305, 4 specieum.

    lateinisch-deutsches > species

  • 4 species

    speciēs, ēī, f. (specio), I) aktiv = das Gehen, der Anblick, Blick, das Gesicht, oculi, Vitr.: acuta, Vitr.: speciem aliquo vertere, die Augen, den Blick wohin wenden, Lucr. – II) passiv = 1) das Ansehen, der Anblick, speciem boni viri prae se ferre, Cic.: praeter speciem stultus es, Plaut.: praebere speciem horribilem, Caes.: speciem ignis praebere, wie F. aussehen, Curt.: speciem ridentis praebere, die Miene eines Lachenden annehmen Liv.: equus ad speciem (von A.) honestus, Apul.: u. so forum comitiumque adornatum ad speciem magnifico ornatu, ad sensum cogitationem que acerbo et lugubri, Cic.: in montis speciem curvari, wie ein B., Ov. – 2) die Gestalt, die man mit den Augen sieht, die äußere Gestalt, -Erscheinung, das Äußere, bes. häufig von blendenden Gestalten u. Erscheinungen, humana, Cic.: divina, Liv.: auspiciorum, Cic.: fortunae principalis, die äu. E., das Bild fürstlicher Hoheit, Tac.: mortali specie excelsior iuvenis, Val. Max. – 3) die schöne Gestalt, Schönheit, teils natürliche, iuvenis, Iuven.: vaccae, Ov.: teils durch angebrachten Schmuck, Ansehen, Zierde, Schimmer, triumpho maximam speciem captiva arma praebuere, Liv.: adhibere in dicendo speciem, Liv.: qui non speciem (Schimmer) expositionis, sed fidem (Glaubwürdigkeit) quaerit, Quint. – öfter von der in die Augen fallenden Pracht und Schönheit des Him-
    ————
    mels, species candorque caeli, Cic. Tusc. 1, 68; vgl. Cic. de nat. deor. 2, 100. – 4) die Gestalt, die man im Geiste sieht; dah. a) das Musterbild, Ideal (s. Nipperd. Nep. Timol 5, 1), eloquentiae, Cic.: optima species et quasi figura dicendi, Cic.: excellentis eloquentiae speciem et formam adumbrare, Cic.: hanc enim speciem libertatis esse, si etc., Nep. – b) die Idee, der Begriff, die Vorstellung, griech. ἰδέα (vgl. Cic. Acad. 1, 30), Cic. u. Hor.: boni viri, Cic.: species inanes anxio animo figurare, Wahngebilde (leere Gespenster) vormalen, Curt.: veram speciem Romani senatus capere, sich eine richtige V. vom r.S. machen, Liv. – c) die Gestalt im Schlafe od. Traume, das Gesicht, der Schemen, nocturna, Liv.: consuli visa species viri, Liv.: species et umbrae insontis interempti filii, Liv. – d) der Schein, Anschein, speciem utilitatis habere, Cic.: fraudi imponere speciem iuris, Liv.: speciem ostendere in obsidione perseverantis, sich den Anschein geben, als beharre man bei der B., Curt.: speciem praebere alcis rei, den Anschein (die Vermutung) erzeugen, Curt.: u. so praebere speciem mit folg. Acc. u. Infin., Curt.: per speciem militarium usuum, Liv.: per speciem auxilii ferendi, Liv.: specie rei publicae lapsi, Cic.: specie, ut indutiae essent, Liv. – specie, dem Scheine nach, Ggstz. reapse, Cic., u. Ggstz. re, Sen.: ebenso in speciem, Cic., Ggstz. re ipsā, Liv.: ad speciem, zum
    ————
    Scheine, zur Täuschung, Caes. u. Q. Cic.: specie tenus, dem Scheine nach, Amm. – primā specie, dem ersten Anscheine nach, Cic. u. Curt. – 5) das Bild, Bildnis, Standbild, die Statue, Cic.: Iovis, Cic. – 6) die Art oder species einer Gattung oder eines Geschlechtes (eines genus), Varro u. Cic. – 7) = casus, der Fall, haec species incĭdit, Plin. ep.: proponitur apud eum species talis, Ulp. dig. – 8) das einzelne Stück, species argenti, Stücke, Sorten, ICt.: vestis, ICt. – dah. Plur. species = einzelne Dinge, die verbunden sind, wie α) Waren, publicae, Cod. Iust.: annonariae, ibid. – β) Gewürze, Spezereien, zum Einmachen, zu Arzneien, Zutaten, Macr. u.a. Genet. specii, Mat. b. Gell. 9, 14, 15. – Genet. u. Dat. Plur. specierum u. speciebus bei den Alten nicht in Gebrauch nach Cic. top. 30 (vgl. Boëth. in Cic. top. 3. p. 331, 34 B.): aber später oft Genet. specierum, Apul. de dogm. Plat. 1, 6; de mundo 37; Ps. Apul. Ascl. 3 sqq. u.a. Amm. Marc. 29, 5, 36. Arcad. Charis. dig. 50, 4, 18. § 5. Cod. Iust. 1, 2, 10 u.a. Pallad. 11, 14, 15. Cael. Aur. de morb. chron. 1, 5, 151. Symm. epist. 9, 130. Macr. sat. 7, 9, 21: Dat. od. Abl. speciebus, Ps. Apul. Ascl. 5 u.a. Tert. de spect. 18 u.a. Vopisc. Aurel. 21, 4. Scaevol. dig. 28, 2, 29. § 10 u.a. ICt. Sidon. epist. 1, 10. 2. Mart. Cap. 10. § 707 u.a. Prisc. epist. ad Iul. § 5 u. Prisc. 2, 33 u. 64. Vgl. Neue-Wagener Formenl.3 1, 578. – Für
    ————
    den Genet. Plur. verlangen Charis. 31, 18 u. Diom. 305, 4 specieum.

    Ausführliches Lateinisch-deutsches Handwörterbuch > species

  • 5 speciēs

        speciēs —, acc. em, abl. ē, f    [SPEC-], a sight, look, view, appearance, aspect, mien: quae sensūs nostros specie primā acerrime commovent: doloris speciem ferre: navium, Cs.: hominum honestissima: ad speciem magnifico ornatu, as to outward appearance: speciem habere honesti, the look of what is right: turba maiorem quam pro numero speciem ferens, Cu.— A spectacle, sight, appearance: ponite ante oculos miseram illam speciem. —Fig., a mental appearance, idea, notion: insidebat in eius mente species eloquentiae: viri boni: Qui species alias veris scelerisque capiet, H.: inanīs species anxio animo figurare, Cu.— A look, show, seeming, appearance, semblance, pretence, cloak, color, pretext: formae, quae reapse nullae sunt, speciem autem offerunt: cuius rei species erat acceptio frumenti, S.: aliquam fraudi speciem iuris imponere, L.: similitudinem quandam gerebant speciemque sapientium: per speciem celebrandarum cantu epularum, L.: haud dubio in speciem consensu fit ad Poenos deditio, as a pretence, L.: ad speciem tabernaculis relictis, Cs.— A resemblance, likeness ; only in the phrase, in speciem, after the manner, in the fashion, like: Inque chori ludunt speciem, O.: In montis speciem curvari, O.— Show, ornament, display, splendor, beauty: species eius (virtutis) et pulchritudo: praebere speciem triumpho, L.: Ducit te species, H.: speciem Saturnia vaccae probat, O.: corporis, Cu.— An appearance in sleep, vision, apparition: repetit quietis Ipsa suae speciem, O.: in quiete utrique consuli eadem dicitur visa species viri, etc., L.— A likeness, image, statue: ex aere vetus, Enn. ap. C.— Reputation, honor: populi R.— A particular sort, kind, quality, species: (opp. genus).
    * * *
    sight, appearance, show; splendor, beauty; kind, type

    Latin-English dictionary > speciēs

  • 6 species

    speciēs, ēī f. (арх. gen. specie и specii; gen. pl. specierum и dat. /abl. speciebus— тк. поздн.) [ specio ]
    2) взгляд, взор ( speciem aliquo vertere Lcr)
    3) вид, внешность, наружность, образ ( horribilis Cs)
    specie ornatus C — красивый, прелестный
    4) видение, явление, призрак ( nocturna L)
    s. quietis Oсновидение
    5) изображение, статуя (s. Jovis C)
    6) красота, прелесть (caeli C; armorum, vaccae O; s. in dicendo C); блеск, сверкание (s. candorque caeli C); величие (s. dignitasque C); пышность ( triumphi L)
    7) внушительность, важность ( consulis C)
    8) видимость, призрачность
    (sub) specie QC, C, L или per (in) speciem C, Cs, L — под видом, для вида, якобы
    speciem alicujus praebere Cs, L, QC (habere, prae se ferre C) — казаться кем-л.
    ad speciem C, Ap — с виду, на вид, но тж. как и specie tenus Amm — по видимости, мнимо
    in speciem alicujus rei O — наподобие чего-л.
    specie alicujus rei C, L etc. — под предлогом чего-л.
    9) представление, понятие, идея (s. boni viri C)
    10) идеал, образец (eloquentiae C; libertatis Nep)
    11) вид, разновидность (unum genus est possidendi, species infinitae Dig)
    primum illud genus quaerimus, ex quo ceterae species suspensae sunt Sen — мы ищем тот первичный род, к которому относятся прочие виды
    12) юр. (= casus) особый случай (s., de quā quaeritur Dig)
    13) товарная статья (плоды, хлеб и пр.) (s. vetustate corrupta CJ); статья в описи, отдельный предмет (res per speciem enumeratae Dig; species auri vel argenti Dig)
    14) специя, приправа, пряность (species superficiem, cui opponuntur, exulcerant Macr)

    Латинско-русский словарь > species

  • 7 species

    species species, ei f взгляд

    Латинско-русский словарь > species

  • 8 species

    species species, ei f внешность

    Латинско-русский словарь > species

  • 9 species

    species species, ei f зрение

    Латинско-русский словарь > species

  • 10 species

    species species, ei f сбор, смесь трав

    Латинско-русский словарь > species

  • 11 SPECIES INFIMA, (OR SPECIES SPECIALISSIMA)

    the lowest species, the most special species - наиболее узкие, наиболее специальные виды; виды, под которыми находятся только сами индивидуальности, например, под " лошадью" подразумевается только та или эта лошадь. По Фоме (In lib. X Met. lect. 10, 2123): "Они назваются индивидуальностями настолько, насколько далее они не разделены формально, однако индивидуальности называются частностями настолько, насколько они далее не разделены ни материально, ни формально". Сравн. INDIVIDUUM.

    Латинские философские термины > SPECIES INFIMA, (OR SPECIES SPECIALISSIMA)

  • 12 SPECIES INTENTIONALIS

    intentional species - умственный образ, конкретный образ объекта, через который объект соединяется с познавательной способностью и постигается ею. Бонавентура говорит (In lib. I Sent. d. 31, p. 2, a.1, q.3 concl): "Вид подразумевает схожесть, имеет отношение к знанию и совершенству".

    Латинские философские термины > SPECIES INTENTIONALIS

  • 13 SPECIES CORPOREA

    corporeal species - телесные виды.

    Латинские философские термины > SPECIES CORPOREA

  • 14 SPECIES INTELLIGIBILIS

    intelligibilis species - интеллектуальные виды.

    Латинские философские термины > SPECIES INTELLIGIBILIS

  • 15 SPECIES EXPRESSA

    express species - выраженный, умственный образ, сама идея появляется по причине объекта, то есть воспринимающей и представляющей объект; то, что формируется способностью разума к восприятию из вида, порожденного действующим интеллектом, так что он может знать объект, представленный им актуально. Это принцип, определяющий отношение познания к знанию, и представляющий объект как умопостигаемый. Это идея вещи, которая складывается в уме во время того, как он познает объект, который, как говорят, становится термином знания или глаголом рассудка.

    Латинские философские термины > SPECIES EXPRESSA

  • 16 SPECIES IMPRESSA

    impressed species - запечатленные виды; качество, представленное в объекте, как разновидность нисходящей силы объекта, которая отражается на познавательной способности и способствует извлечению знания из объекта или выражению вида; интеллектуальные виды, вырабатываемые действующим интеллектом, воспринимаются возможным интеллектом; образ вещи, которым направляется разум в процессе ее познания, следовательно, говорят, что этот образ является принципом знания.

    Латинские философские термины > SPECIES IMPRESSA

  • 17 SPECIES SENSIBILIS

    sensible species - чувственные виды.

    Латинские философские термины > SPECIES SENSIBILIS

  • 18 SPECIES LOGICA

    logical species - логические виды; понятие, представляющее общую сущность многих индивидуальностей; особый класс родов; виды определяются Боэцием как "знание, собранное из субстанциальной схожести индивидов не схожих в числе"; он говорит о видах как обусловленных родами и дифференциями; по его доктрине виды являются чувственно воспринимаемыми в индивидуальностях, но мыслятся как универсалии, и как универсалии умопостигаемы, одна из пяти предикабилий.

    Латинские философские термины > SPECIES LOGICA

  • 19 SPECIES PRAEDICABILIS

    predicable species - определяющие виды; то, что склонно быть предикатом многих вещей, различающихся в числе, но не по сущности, так, человек может быть предикатом Петра и Сократа.

    Латинские философские термины > SPECIES PRAEDICABILIS

  • 20 SPECIES SUBIICIBILIS

    subjectible species - субъективные виды; отдельные виды, непосредственно расположенные под родами и непосредственно определяющие роды (являются предикатами родов), подобно тому как животное определяется понятием "жизнь".

    Латинские философские термины > SPECIES SUBIICIBILIS

См. также в других словарях:

  • Species richness — is the number of species in a given area. It is represented in equation form as S.Typically, species richness is used in conservation studies to determine the sensitivity of ecosystems and their resident species. The actual number of species… …   Wikipedia

  • Species — Spe cies, n. sing. & pl. [L., a sight, outward appearance, shape, form, a particular sort, kind, or quality, a species. See {Spice}, n., and cf. {Specie}, {Special}.] 1. Visible or sensible presentation; appearance; a sensible percept received by …   The Collaborative International Dictionary of English

  • Species translocation — is an effective management strategy and important topic in conservation biology. Translocation is the movement of a species, by people, from one area to another. This management tool decreases the risk of extinction by increasing the range of a… …   Wikipedia

  • Species — • In scholastic terminology, species is the necessary determinant of every cognitive process Catholic Encyclopedia. Kevin Knight. 2006. Species     Species      …   Catholic encyclopedia

  • Species (disambiguation) — Species is one of the basic units of biological classification.Species may also refer to:*Chemical species, a common name for atoms, molecules, molecular fragments, ions, etc. *Species problem, a mixture of difficult, related questions that often …   Wikipedia

  • Species (película) — Saltar a navegación, búsqueda Para otros usos de este término, véase Species (desambiguación). Species Título Species, Especie Mortal Ficha técnica Dirección Roger Donaldson …   Wikipedia Español

  • Species plantarum — Титульный лист первого тома первог …   Википедия

  • Species II — Título Especies II (Hispanoamérica) Especie Mortal II (España) Ficha técnica Dirección Peter Medak Dirección artística Mark Zuelzke …   Wikipedia Español

  • Species — Título Species, Especie Mortal Ficha técnica Dirección Roger Donaldson Producción Dennis Feldman Frank Mancuso Jr …   Wikipedia Español

  • Species III — Título Especie mortal III (España) Especies III (Hispanoamérica) Ficha técnica Dirección Brad Turner Ayudante de dirección Patrick A. Duffy …   Wikipedia Español

  • Species diversity — refers to the number and distribution of species in one location. Simply the measure of the number of different species within a given area.Humans have a huge effect on species diversit, the main reasons are: Destruction of Habitat Greenhouse gas …   Wikipedia

Поделиться ссылкой на выделенное

Прямая ссылка:
Нажмите правой клавишей мыши и выберите «Копировать ссылку»